dimecres, 12 d’octubre del 2016

L'Âge d'or del collage


Matthieu Bourel
Duplicity
Collage, 2014

The Age of Collage 2
Contemporary Collage in Modern Art
Editors: Dennis Busch & Gestalten
Berlin: Gestalten, 2016
ISBN: 978-3-89955-583-7


Continuen sent bons temps pel collage! El segon volum de The Age of Collage torna a presentar molta varietat d'artistes. De tisora, cutter i cola en mà o digitals, està clar que els editors busquen sobre tot propostes de qualitat, diferents, treballs que, sigui quina sigui la seva intenció (només decorativa, jocs d'atzar, imatges oníriques o amb un discurs més marcadament polític, feminista, ecologista, homenatges al cinema, al còmic...) permetin identificar l'obra d'un artista, quan això, en collage, de vegades resulta una feina difícil entre tantes composicions amb floretes, ocellets i revivals vintage intencionadament a la última. 
Si bé tot semblava ja inventat des de les avantguardes del segle XX, que van donar al collage la categoria d'art més enllà d'àlbums íntims, familiars o de col·leccionistes d'estampes, l'empremta del Surrealisme i el Dadà, més que llastrar, van obrir vies que no s'esgoten amb el pas del temps, amb noves tècniques que sorprenen donant una volta de torna més, com ara la de l'arxicopiat John Stezaker o la de Matthieu Bourel, artista que repeteix portada. Sense oblidar tampoc als artistes conceptuals, amb un extens capítol dedicat al gran John Baldessari, que des dels anys 60' a l'actualitat no ha parat de tocar els nassos a les convencions del món de l'art i ha estat abanderat del collage des del seminal The Cremation Project.



Joseba Eskubi
Sense títol
Collages, 2014
www.josebaeskubi.com


Parlant de renovadors amb fusta de pioners, no cal anar massa lluny geogràficament: entrada destacada per a The Weird Show, col·lectiu amb presència a ciutats europees i una de les seves seus a Barcelona, on hi fan exposicions de collage contemporani, imparteixen els tallers de collage al MACBA i moltes més activitats relacionades. I, des de Bilbao, una aposta arriscada per celebrar: Joseba Eskubi. Interessantíssim i molt inquietant pintor, en els seus collages obre en canal i desossa la pintura, l'escultura i les ceràmiques decoratives barroques, obté a cop de bisturí i eines digitals noves formes fantasmagòriques provinents d'aquell passat de les vanitas, de la carn, les armadures, les flors i dels daurats. 

Lola Dupré
Leoparda desnuda
Collage, 2014

Finalment, destacar també a Lola Dupré (amb seu actualment a Salamanca) que, com si fos una taxidermista del cos humà, fa autèntiques delícies pels amants del grotesc i el món monstrenc.

Lola Dupré
The case against Satan
Collage, 2015



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Reconec la meva ignorància. A la que identifico una obra o un autor, darrere s'hi obre un món desconegut profundament atractiu i suggeridor. Però no passa res. Sempre tinc la maleta preparada per anar a Toronto. Veient Eskubi no he pogut deixarde pensar en Lladró i en les grans possibilitats d'aquesta franquícia de la decoració domèstica i en l'art del reaprofitament i la reinterpretació. Res està perdut!

Toronto ha dit...

I tant, Enric! Lladró es mereix una reinterpretació bisturí en mà i a mort, per tants anys decorant les vitrines casposes de la burgesia sense saber que eren el no va més del kitsch! Ara van de moderns, però el que ven més encara és la figureta de la pastoreta i la dels enamorats! Tot i que potser tampoc no ho entendrien, mira l'èxit de Jeff Koons.