dimecres, 20 d’abril del 2011

Altres mons


Ángeles Santos
Un món,
1929
Oli sobre tela, 290 x 310 cm.
[MNCARS]

Ángeles Santos tenia divuit anys quan va pintar Un món. El proper 11 de novembre complirà els 100, i els primers en començar a celebrar el seu centenari han estat a Portbou, el poble on va néixer. Dissabte passat s'inaugurava l'exposició d'homenatge (Re)visions del Món: 100 anys d'Ángeles Santos Torroella. Catorze artistes que viuen i treballen a l'Empordà van ser convidats a re-interpretar Un món. Les propostes són molt diverses: un vídeo, un parell d'escultures, pintura, collage i fotografia. En conjunt, formalment allunyades entre elles, i també del referent, que és com de vegades acaben sent les millors re-interpretacions. Algunes les vaig trobar molt interessants, com el petit planetari de Pere Bellès, el cub de Carme Sanglas, entre la mística i l'alquímia, o el planeta blau de Xavier Escribà. Però trobo que cap em transmet la força onírica de l'homenatjat. De tota manera, val la pena apropar-s'hi, ni que només sigui també per fer un passeig per Portbou, pujar i baixar per les escales dels seus carrers, vorejar la platja i arribar-se al penya-segat del cementiri, o a l'estació de trens. Portbou té l'encant i el punt decadent dels pobles fronterers que van ser rics i han anat a menys. Radiant els dies de sol i calma, inòspit els grisos o quan bufa la tramuntana. Per a Ángeles Santos era un paradís on hi va passar molts estius de la seva infantesa. Per això apareix retratat a una de les cares del seu món.

Ángeles Santos rodejada d'alguns dels seus quadres.
[Foto: Uly Martín per a El País, 2008]


Quan, de tant en tant, vaig al MNCARS per visitar alguna exposició, acostumo a passar després per la col·lecció permanent i així tornar a veure Un món. Recordo bé la primera vegada que el vaig veure. No va ser a Madrid, si no a Figueres. Eren els anys vuitanta i Ángeles Santos, que encara era la propietària del quadre, el va deixar en dipòsit al Museu de l'Empordà. Llavors, jo era un adolescent i plantar-me davant dels seus tres per tres metres em va impressionar molt. Tant que l'anava a veure sovint (l'entrada era gratuïta) i durant anys vaig tenir una postal amb la reproducció al capçal del llit.
Força temps després, a la feina vaig conèixer en M., que em va explicar que quan era petit, ell i la seva família van viure al Museu de l'Empordà. El seu pare s'encarregava del manteniment i això incloïa tenir l'habitatge de l'últim pis. Ho vaig trobar extraordinari: tenir la casa dins un museu! No em negaran que dóna com a mínim per a un bon conte o potser, fins i tot, per a una novel·la sencera! El primer que li vaig demanar és si se'n recordava d'Un món. I crec que em va dir que sí, però que no gaire, perquè de seguida el MNCARS el va comprar i se'l van emportar a Madrid. Ara, el Museu de l'Empordà està preparant per a la tardor una exposició retrospectiva de l'obra d'Ángeles Santos, també dins les celebracions del centenari de l'artista. Suposo que no hi podrà faltar Un món. Mentre espero que arribi, vaig a mirar si trobo aquella postal.

(Re)visions del Món: 100 anys d'Ángeles Santos Torroella. Del 16 d'abril a l'1 de maig de 2011 a la sala Walter Benjamin de Portbou. Horari de 18:00 a 20:00 h. I del 16 de juliol al 7 d'agost de 2011 a l'edifici Miramar de Sitges.

[Torontoràdio: David Bowie: Life on Mars]