Baro d'Evel CirkLe sort du de dans
Dissabte passat vaig poder veure Le sort du dedans, de la companyia Baro d'Evel Cirk. Un espectacle de petit format sota una acollidora carpa de lona color grana. Què poques coses calen per viure la veritable màgia del circ quan els artistes són tan bons! Bé, potser un cavall no és poca cosa (quin animal més bell i elegant en Bonito, impressionava tenir-lo molt aprop; alt, fort i amb aquell mirar inquietant). Com tampoc és poca cosa l'esforç i l'entrega sobre la pista (i al voltant de la graderia) de la resta de la companyia en escena: un músic al contrabaix (Thibaud Soulas), una dona (Camile Decourtye) i un home (Blai Mateu Trias). El títol Le sort du dedans, llegeixo al programa, fa referència al món interior, al rumb i al destí que pren i canvia al llarg de la vida. Els quatre personatges ens mostren la reunió dels seus mons en un de nou, i ho fan a través de la música, el ball, les acrobàcies i l'humor, donant lloc a moments preciosos, molt poètics, i també moments còmics hilarants (Horse, You can't sleep here...), d'aquells que haurien fet les delícies dels artistes surrealistes del segle passat, els mateixos que es desfeien en elogis amb l'absurd d' Harpo Marx i els seus germans o amb Buster Keaton. I s'haurien aixecat de la cadira per aplaudir quan Blai i Camile ballen al ritme del vals Soñar y nada más, aquell que diu: “No despiertes si sueñas amores, niña hermosa soñar es amar, despertar es quebrar ilusiones, hallar entre sombras la amarga verdad" ... " y en esa eternidad vivir un ideal, soñar y nada más”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada